HISTÒRIA DE LA BIBLIOTECA
La
Biblioteca Diocesana de Mallorca té l’origen en la Biblioteca Episcopal creada
pel bisbe Juan Díaz de la Guerra el 1775, per ordre del rei Felip V (1771). La
nova biblioteca es va ubicar a una sala del Palau Episcopal. L’arxiduc Lluís
Salvador, a Die Balearen, hi registra 5.069 volums impresos, dels quals
35 eren incunables, però de cap manuscrit. Aquest fons fou traslladat al nou
edifici del Seminari, construït als afores de Palma pel bisbe Joan Hervàs
Benet a principis dels anys 50 del s. XX, i s’ajuntà a la resta de fons
bibliogràfics de la biblioteca del Seminari. El 3 d’octubre de 1972, Mons.
Teodor Úbeda, aleshores bisbe administrador apostòlic de Mallorca, creà la
Biblioteca General Diocesana i n’encarregà el Rector del Seminari Diocesà.
Finalment, el 31 de desembre de 2001, Mons. Teodor Úbeda erigí la Fundació
pública eclesiàstica de la Biblioteca Diocesana de Mallorca, un organisme
autònom amb un Patronat propi i un director com a responsable. El Dr. Manuel
Bauçà Ochogavía va tenir cura del trasllat de tot el cabal bibliogràfic des
del Seminari Nou a la Casa de l’Església de Palma i va començar a unificar-ne
els fitxers. La nova biblioteca fou inaugurada per l’Emm. i Rvm. Sr. Cardenal
Jorge M. Mejía, bibliotecari i arxiver de la Santa Església Romana, el 21 de
juny de 2002.
La Biblioteca Diocesana de Mallorca està formada pels
fons bibliogràfics de les següents institucions eclesiàstiques
mallorquines:
• Centre
d’Estudis Teològics de Mallorca
• Col·legi
de la Sapiència;
• Museu
Diocesà;
• Seminari
de Mallorca;
• Biblioteca Episcopal;
• Arxiu de
la Cúria Diocesana;
• Museu de
ciències del Seminari de Mallorca;
• Museu
bíblic del Seminari de Mallorca;
• Donacions
particulars.